La majoria dels grans ascetes, profetes i sants coneguts entre diverses tradicions espirituals són celestials encarnats en cossos humans. Els esperits baixen del cel i viuen en cossos humans. Ho fan per diversificar els rols en el joc que juguen, per actuar com les persones que lideren. En el món humà, el temps passa més ràpid, la qual cosa permet passar algunes lliçons més ràpid del que és possible al cel. Hi ha molt més sofriment en el món humà que en els mons celestials. Les lliçons especialment importants per a les divinitats aquí són les relacionades amb el desenvolupament d'un antídot contra l'hàbit dels esperits de rebre experiències positives intenses de la vida. El fet mateix del gaudi no es condemna. Déu vol que tots els éssers vius estiguin lliures de patiment. Tanmateix, l'hàbit d'obtenir la felicitat sense esforç, comú a molts esperits i persones que es dediquen a la pràctica religiosa, és un factor que limita el potencial d'aquest ésser. La capacitat de fer alguna cosa en benefici d'algú malgrat el propi sofriment és una manera de desenvolupar la participació en la voluntat de Déu, el Creador. Les accions espirituals poden ser aquelles que estan motivades no només pel bé propi, sinó també pel bé dels altres éssers vius. Atès que els propis interessos, el desig de satisfer-los són força limitats, respectivament, i l'alegria associada a la seva satisfacció és molt limitada (és impossible menjar més del que pot aguantar l'estómac). Mentre que la satisfacció dels fets en benefici dels altres o per a la glòria del Cel no té límits, respectivament, i és el camí que pot fer que l'alegria d'una persona sigui realment poderosa.
L'autosacrifici que mostren els éssers espirituals quan s'encarnen als mons inferiors amb el propòsit d'ajudar i educar pràcticament els seus habitants és una forma del seu altruisme perfecte. En conseqüència, la recompensa per la devoció a la pròpia fe i per una vida sàvia a la Terra és estar al cel en una societat amb mentors savis, en condicions on no hi ha patiment.
El xamanisme s'anomena Fe Negra. Ja que la fe és la principal possibilitat de supervivència en aquest món, on la ignorància sempre supera el coneixement humà.
Home | Articles
January 19, 2025 19:07:16 +0200 GMT
0.007 sec.
